Barcelona S'il·lumina taby ukulele według Buhos

F C G Am (tota la cançó repeteix aquests acords)

F        C      G       Am
|------------------------------|
|----1-------1-------0-------1-|
|--0-------0-------0-------0---|
|3-----------------------------|
|--------3---------------0-----|
|----------------3-------------|

F
Separats tiren la canya prop de la plaça d'Espanya,
C
hipsters amb barba i ulleres s’han perdut per les cotxeres,
G
apareixen quan és fosc els llauners ambulants
Am
i un camell fa l’agost a l’estació de Sants.

Exbolingues reciclats disfressats de runners,
periodistes cremats que viuen de fer banners,
arribant a Ciutat Vella cantautors que ja no canten
i a la porta de l’Ovella quatre guiris no s'aguanten.

Aturats amb tres carreres, “enxufats” que només cobren,
regalets per les “aceres”, jubilats que maniobren,
policia a un carreró ara ha perdut el control
amb un grup de percussió prop de la plaça del Sol.

Perquè tombin els turistes la rambla l’han tunejat,
ja no queden artistes els músics han marxat,
quatre “xinos” fent retrats, Canaletes ja s'allunya
i no queden indignats a la plaça Catalunya

F C G Am  x2

F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat.

La de la Setmana Tràgica, la que odia l'extraradi,
la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi,
la bonica, la insalubrela de l’ambient de l'Arena,
la que un 12 d’octubre sent vergonya aliena.

La dels clubs acollidors, la que adora les gavines
i crema contenidors i destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte per la música en directe
i no tenim projecte per donar-li vida.

F C G Am

F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat.

Uns turistes alemanys al bressol del mestissatge
amb barrets de mexicans van buscant algun massatge
i al caòtic barri Gòtic uns nens amb monopatí
van buscant algun narcòtic per arribar al dematí.

F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus.
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat.

F C G Am  x4