Flor Groga Tabulatur von Manel

A                                  E
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
       A                   D
i calcular el pol d’on ve el vent,
          A                 E
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes
                   D                A
quan marxes corrents.
                                     E
Ja hem entès que ets una ànima errant
                      A                  D
que abandona les cases quan tothom dorm,
         A                        E
que t’agrada menjar quan hi ha gana
                 D                A
i dormir si ve son.

       D
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora,
                      A
sempre arriba el moment
      D                   A                E
quan s’obre com una flor rara el penediment
     D
i entens, com si totes les bruixes del món
                              D
coincidissin llegint-te el futur,
         D
que és cosa de temps que et sorprenguis
                     E
pensant que ho tenies,
                   A
que jo creia en tu.

                              E
Ja sabem que tres mil aventures
              A                       D
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
            A                     E
que els guerrers s’avorreixen si no
D                A
hi ha una mica d’acció.
                                 E
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
      A                  D
una daga daurada en el cor
              A                E
i que on t’enterri una bona gent
                       D                A
hi creixerà un roure fort.

      D
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
                            A
que sempre arriba el moment
       D                   A                E
quan s’obre com una flor groga el penediment.
      D
Si ho saps com si totes les bruixes del món
                              A
t’estiguessin llençant un conjur,
      D
una rima ancestral que et farà
                      E
recordar que ho tenies,
                  A
que jo creia en tu.

          D
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
                            A
per incloure en el codi penal
              D                        A
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
                     E               A
buscant res que no pugui anomenar.
         D
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
                            E
aprendríem a passar-la junts
            D
i no et veuria mai més explicant-me que bé
                     E
estaves quan ho tenies,
                    A
quan jo creia en tu.