Benvolgut taby ukulele według Manel (Chwyty barytonu)

C
Benvolgut, permet-me suposar
                                G
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
           F            C
més o menys, així com jo, estàs assabentat
           Am                 G
de la meva existència, de les coses que faig.

              C
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
                                  G
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                F                     C
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
                Am                              G
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.

                              C
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                   G
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
                   F                    C 
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
                  Am                    G
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:

       F           G          C         F            G            C
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
                   G                      F                    C
Tu assenyales l'absis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
      Am           F               G
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
         Am            F               G            C
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
 
 
C
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
                                               G
i m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
                           F                  C
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                       Am                    G
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
 
 
                            C
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
                                                      G
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
                       F                        C
i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
                        Am                      G
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
 
 
 
                  C
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
                                  G
en cada intuïció fugaç d'una vida millor,
                    F                         C
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
                     Am                     G
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
 
 
           F                     G              C
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
       F             G               C
el meu amor, la meva sort, les meves mans
         G                    F            C
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
       Am             F             G
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
          Am               F                  G                C                 
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
 
 
                      C
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
                                          G
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant
                       F                          C
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                        Am                     G
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
 
 
                     C
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                     G
faré d'home seriós, esperaré darrere dret
                     F                             C
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
                   Am                   G
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
 
 
                                                   F
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t'ha vist vell i,
      G                     C
pas a pas, ja estaràs tan lluny
          F                           G                 C
com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
G                                     F            C
arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut.
 
 
        Am               F          G
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat,
           Am                     F
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
                   G               C
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
                   Am   G             C
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.